Aquest projecte estudia els usos del passat en els discursos i representacions dels dos paradigmes principals de la cultura catalana contemporània durant la segona meitat del segle XX, en el context del tardofranquisme, la restauració del règim constitucional a Espanya i la recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya: el “resistencialisme” i la normalització. El projecte se centra en la producció i l’activitat culturals de les dècades de 1960, 1970 i 1980, així com en determinades formes de producció cultural de les dècades posteriors. El projecte analitza el sentit que adquireix el passat (per exemple, el Modernisme, el Noucentisme o el període republicà i la Guerra civil ) en els discursos i representacions culturals del resistencialisme, i com aquest sentit es transforma significativament, o se centra en altres períodes històrics, a l'hora de configurar la constel·lació de discursos culturals i polítics del paradigma de la normalització.

La nostra hipòtesi és que aquesta evolució en els usos discursius del passat és un factor essencial en la formulació dels diferents projectes institucionalitzadors de la cultura catalana, i que ajuda a explicar les diferències en els discursos sobre la identitat catalana que es posen en circulació durant el període estudiat. Aquest projecte de recerca interdisciplinari (en el qual intervenen la història cultural, els estudis literaris i els estudis culturals) es concreta en tres objectius:

1. Estudiar quin tipus de recurs al passat es fa a partir dels anys 60 del segle XX, i particularment a partir de 1979-1980 (amb l’arribada dels ajuntaments democràtics i la creació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), en els intents –tant privats com públics– d’institucionalització de la cultura catalana (editorials, institucions públiques, indústria cultural, associacions, etc.).

2. Analitzar quin tipus de recurs o referència al passat fan els discursos literaris i audiovisuals del període 1960-1989. També, analitzar les representacions literàries i audiovisuals d’aquest període realitzades durant les dècades posteriors.

3. Analitzar de quina manera, i amb quins efectes, els discursos sobre la identitat catalana des dels primers anys 60 invoquen el passat; analitzar de quina manera els textos autobiogràfics dels principals actors de la resistència i la normalització construeixen una identitat individual en relació amb la identitat col·lectiva i en referència al moment històric que aquests actors van viure.

Aquest web forma part del projecte de recerca "Funcions del passat en la cultura catalana..." (FFI2011-24751), finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad.